Poesia 7:ROSA DE PAPER

Comentari: Vicent Camps

a

Els parlarem ara d’una dona qualsevol, d’un poble qualsevol, que té algo que als qui manen en el poble no els interessa , encara que el poema ens diu que és una rosa, pensem que darrera d’eixa metàfora (molt possiblement, estem parlant d’ una idea); i la represió caurà contra eixa dona, però les idees no poden tancar-se, i morirà la dona, però la idea (la rosa) passarà de mà en mà…este poema és de VICENT ANDRÉS ESTELLÉS i el recità VICENTA GUILLEM

LA ROSA DE PAPER de Vicent Andrés Estellés

Ella tenia una rosa
una rosa de paper,
d’un paper vell de diari,
d’un diari groc del temps.

Ella volia una rosa,
i un dia se la va fer.
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper.

Passaren l’hivern i l’estiu,
la primavera també,
també passà la tardor,
dies de pluja i de vent.

I ella tenia la rosa
una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia
i l’enterraren després.

Però al carrer on vivia,
però en el poble on visqué,
les mans del poble es passaven
una rosa de paper.

I circulava la rosa
però molt secretament.
I de mà en mà s’hi passaven
una rosa de paper.

El poble creia altra volta
i ningú no va saber
què tenia aquella rosa,
una rosa de paper.

Fins que un dia d’aquells dies
va manar l’ajuntament
que fos cremada la rosa,
perquè allò ja estava bé.


Varen regirar les cases:
la rosa no aparegué.
Va haver interrogatoris;
ningú no en sabia res.

Però com una consigna,
circula secretament
de mà en mà, per tot el poble,
una rosa de paper.