Poesia 8: TU CREUS

Comentari de Vicent Camps

a

Este recital va estar plé de sensacions i de demandes, per la veu de cada poeta, llançem crits de justícia…també de llibertat…en el poema TU CREUS, el cantautor Paco Muñoz, després de molts anys lluitant per eixa llibertat, ens diu que vol continuar lluitant per ella… interpretà el poema ANA GUILLEM

TU CREUS de Paco Muñoz

Tu creus que jo puc oblidar
la història nostra que hem viscut,

Tu creus que jo puc oblidar?

Tu creus que no marquen la pell,
la mort de tantes il.lusions
tu creus que no marquen la pell?

Creus que es possible no escoltar
aquell cant secret del camp que sona quan la llum s’adorm,
els versos bruts de l’Estellés, la tendra veu de LLuís Guarner, els pensaments del Joan Fuster?

Mentre envelleix
viure lluitant pel que crec que em correspon
un aire nou per respirar…

I encara sent cada matí,
quan la claror trenca la nit una escalfor
que em fa cridar que jo t’estime llibertat

Tu creus que jo puc viure estrany
l’immens dolor de tanta gent
que viu en la necessitat?

Tu creus
que no he de defensar la llengua que m’estime tant,
i aquest país que m’ha tocat?

Creus que es possible la cançó amb la tristesa que jo sent,
que puc cantar sense dolor?
Que cante al mar, la terra, al vent
amb lletres tan plenes d’amor que puguen desterrar la por.

Mentre envelleix
viure lluitant pel que crec que em correspon
un aire nou per respirar…

I encara sent cada matí, quan la claror trenca la nit
una escalfor que em fa cridar
que jo t’estime llibertat