dissabte, 30 de maig del 2009

Poesia 10:FUERTE

Comentaris de Vicent Camps
Quantes persones, tenen la fama adquirida de ser fortes, hi ho són, però tal vegada menys del que pensem, i crec que els qui estem a prop d’elles, hem d’estar atents, per entendre que també una persona forta te moments de feblesa, en els que cal la companya…el poema FUERTE es d’una autora jove madrilenya, és d’Ana Pérez Cañamares…i el recitarà una de les noves incorporacions al grup de recitadors i recitadores, que ens regala una dicció clara i una compenetració perfecta amb el poema, ella és Mª ANGELES SEVILLA

FUERTE de Ana Pérez Cañamares

Entonces ¿Tú también me ves así?
¿Tú también me ves fuerte?

Porque le echo cayena a la comida,
porque bebo como un hombre
( un hombre que bebe mucho)
porque me he horadado el cuerpo
---y el cerebro---

porque he parido a cuatro patas
como una hembra en su guarida
porqué okupé en Londres
porque he hablado en público
y he lavado y vestido a mi madre muerta

porque me he rapado el pelo
y lo he teñido de amarillo
porque he dormido sola en el monte
y he puesto a conversar
mi oscuridad con la oscuridad de fuera.

Así que tú también me ves fuerte.

Serás de los que te sorprendas
el día que me desplome;
insistirás en que nunca me viste
dar una señal de debilidad
o de abatimiento.

Te equivocarás como todos
y no podré culparte:
toda la vida llevo apoyándome
en esta fama de fuerte.

Sólo yo sé que la fama camina
sobre muletas podridas.

dissabte, 16 de maig del 2009

Poesia 9:LA BALENA I EL TRANSATLÀNTIC

Comentari de Vicent Camps

Anem ara amb la crítica intel.ligent de Josep-Vicent Marqués, farcida d’humor i mala llet; ell solia posar en boca d’animals o vegetals, el que a sovint ens passa als humans, doncs bé en esta ocasió, ens va a parlar d’una conversa entre un animal (una balena) i un artefacte (un transatlàntic)…pareixien enamorats però en el moment la balena, vol ser igual que el transatlàntic…per a éste tot fa aigua…mai millor dit
Ens recita esta simpàtica història…SOLE ALARES

LA BALENA I EL TRANSATLÀNTIC de J.V. Marqués
Una balena femella es va enamorar d'un transatlàntici sovint l'acompanyava unes dotzenes de milles. El transatlàntic es deixava voler. Tu què ets - va preguntar un dia la balena -, xic o xica? - Xic, mascle. Em sembla evident. (va dir el transatlàntic) - No tan evident. Per exemple, no és evident que jo siga un mamífer.A més, tu ets una cosa, un artefacte,i no tinc clar que els artefactes tinguen sexe. (digué la balena). Oh! és ridícul - va dir el transatlàntic-.No tens més que mirar-me.Sóc gran, ràpid, poderós, important.Sóc mascle. -Jo podria dir el mateix i sóc femella. (digué la balena) -Oh! quin fàstic! tan bonica com em semblavesi has de dir aquestes coses...!

dimarts, 12 de maig del 2009

Poesia 8: TU CREUS

Comentari de Vicent Camps
a
Este recital va estar plé de sensacions i de demandes, per la veu de cada poeta, llançem crits de justícia…també de llibertat…en el poema TU CREUS, el cantautor Paco Muñoz, després de molts anys lluitant per eixa llibertat, ens diu que vol continuar lluitant per ella… interpretà el poema ANA GUILLEM

TU CREUS de Paco Muñoz

Tu creus que jo puc oblidar
la història nostra que hem viscut,

Tu creus que jo puc oblidar?

Tu creus que no marquen la pell,
la mort de tantes il.lusions
tu creus que no marquen la pell?

Creus que es possible no escoltar
aquell cant secret del camp que sona quan la llum s’adorm,
els versos bruts de l’Estellés, la tendra veu de LLuís Guarner, els pensaments del Joan Fuster?

Mentre envelleix
viure lluitant pel que crec que em correspon
un aire nou per respirar…

I encara sent cada matí,
quan la claror trenca la nit una escalfor
que em fa cridar que jo t’estime llibertat

Tu creus que jo puc viure estrany
l’immens dolor de tanta gent
que viu en la necessitat?

Tu creus
que no he de defensar la llengua que m’estime tant,
i aquest país que m’ha tocat?

Creus que es possible la cançó amb la tristesa que jo sent,
que puc cantar sense dolor?
Que cante al mar, la terra, al vent
amb lletres tan plenes d’amor que puguen desterrar la por.

Mentre envelleix
viure lluitant pel que crec que em correspon
un aire nou per respirar…

I encara sent cada matí, quan la claror trenca la nit
una escalfor que em fa cridar
que jo t’estime llibertat