Poesia 3:NIÑA

Comentari fet per Vicent Camps

El cantautor canari, Pedro Guerra, ha tret fa ben poc un disc, dedicat monogràficament a la dona, a visions diferents de veure, la violència de gènere, a través d’un poema, d’una cançó. La nostra companya Ade, em va fer partícep d’aquestos textos que jo desconeixia, i hem treballat algun en el recital, perqué ho mereix la seua qualitat, i ho reclama la nostra realitat… El que escoltaran a continuació, està plenet de tendresa i esperança, porta per títol NIÑA i el recitarà

SOLE ALARES…

NIÑA de Pedro Guerra

Quizá te busquen porque naciste,

quizá te midan por mujer,

quizá te acosen porque creciste,

quizá te odien por mujer,

pero no dejesde ser la niña que abraza todo lo que hay en si,

pero no dejes de ver el mundocomo un espacio por compartir.

Quizá te insulten,quizá no nazcas,quizá te anulen por mujer,

quizá no lleguesa ser tú misma,

quizá te empujen por mujer,

pero no dejes de ser la niña que abraza todo lo que hay en si,

pero no dejes de ver el mundo como un espacio por compartir.

Poesia 2: Poética

Comentari fet per: Vicent Camps

Ara, la veu esperançada de Gloria Fuertes, ens aproparà a una manera especial de fer poesia social, en veu de dona…
En poesia quan parlem de la POÈTICA d’un autor o autora, estem referin-nos a allò que vol transmetre en els seus versos,
doncs bé Gloria Fuertes, en este poema que duu per títol POÈTICA ens vol explicar perquè i per a qui escriu…

els farà arribar les seues paraules…LOURDES BUIL


Escribo:
más que cantar, cuento cosas.

Destino: la Humanidad.

Ingredientes:
mucha pena,
mucha rabia,
algo de sal.

Forma: ya nace con ella.

Fondo: que consiga emocionar.

Música: la que toca el verso
según lo que va a bailar.

Técnica: (¡qué aburrimiento!).

Color: color natural.

Hay que echarle corazón,
la verdad de la verdad,
la magia de la mentira
-no es necesario inventar-.

Y así contar lo que pasa
-nunca sílabas contar-
y nace solo el poema...

Y luego la habilidad
de poner aquello en claro
si nace sin claridad.

Yo no sé si mi poesía es social,
mística, rebelde, triste,
graciosa o qué.

Trato, quiero
-y me sale sin querer-
escribir una poesía
con destino a la Humanidad.

Que le diga algo,
que le emocione,
que le consuele o que le alegre.

Otras veces,
al señalar lo que pasa,
denuncio o simplemente aviso.

No sé la carga poética
que arrastran mis versos;
lo que sí sé
es el amor que los lleva.

Yo escribo con corazón y a lápiz,
como otros escriben
con bolígrafo o a máquina.

Yo tengo la Palabra y con ella pido elAmor;
pero yo también daría todos mis versos
por un mundo en paz.

Si esto es poesía social,
que venga Dios y lo vea.

Poesia 1: Cançó de bressol per a despertar consciències

Comentari fet per: Vicent Camps

Ens reunírem el 5 de març de 2009 a l’Escola Permanent d’Adults d’Albal, esta vegada, per tal de recordar el DIA DE LA DONA TREBALLADORA, amb un recital que esperàvem, resultara crític i alhora esperançador…davant de tanta injustícia com hi ha, encara i per desgràcia, al voltant de la vida de moltes dones.

Ja va quedant llunyà el primer taller/recital que vàrem oferir l’any 2007, i ara ens tornem a reunir una altra vegada, professors de l’escola, alumnes, familiars, amics … esperant que la paraula poètica plenara aquell espai, que al llarg d’una hora tinguérem dret a sentir-nos tendres, rebels, romàntics o critics…o tot alhora, mitjançant la poesia.

Els recitadors des d’antic, han dut la paraula a la comunitat, sovint acompanyada de música...eixa paraula, de vegades s’escolta simplement,
d’altres vegades a més d’escoltar-la i disfrutar-la;
s’interioritza i es converteix en part important de la vida diaria.

Jo, ja fa molt de temps, que vaig quedar tocat per eixa paraula poètica, irremediablement… i també fa ja molts anys que vaig invitant a qui m’escolta, a formar part d’eixa minoria, tendra però rebel, romàntica però lluitadora, d’eixa minoria de la que aquesta vesprada ací, asseguts, en les primeres files tenim una mostra ben aclaridora…

Estic molt satisfet, d’haver contribuit amb el meu treball, a plantar en estos amics i amigues de l’escola d’alumnes d’Albal, la llavoreta de la poesia recitada…però estic més satisfet encara, de veure el nivell que han assolit els companys de Paraules al Vent, i del qual vostés van a ser testics privilegiats dins d’uns moments…

Estos recitadors i recitadores, tal vegada sense saber-ho, però estan quasi preparats per a volar sols, i l’últim recital que oferirem el trimestre que vé, així haurà de ser …volem que este últim recital siga producte de l’activitat sorgida del que s’anomena un CLUB DE LECTURA POÈTICA, és a dir de la lectura del mateix llibre de poesia, del que després prepararem el recital…Club de Lectura Poètica al que des d’ací volem convidar-los a formar part…

Però això està per vindre, ara a disfrutar del recital, cada setmana publicarem un poema dels que recitarem eixe dia perquè done joc a comentar-lo, un recital per tal de recordar EL DIA DE LA DONA TREBALLADORA, dins i fora de casa, i la majoria de les vegades en els dos llocs a l’hora…

Volem iniciar en dos clams, dos crits , dos maneres de veure una mateixa situació a través de la poesía, la primera realista, amarga, trista…serà la d’una xiqueta com hi ha tantes al món, lamentablement…explotades, violades, sense infància ni pervindre, com cal…mitjançant els versos de Marc Granell;

la segona a càrrec de Gloria Fuertes, esperançada, irònica, sommiadora…
Presentem el primer el poema CANÇÓ DE BRESSOL PER A DESPERTAR CONSCIÈNCIES de Marc Granell, va ser intepretat per PEPITA GUILLEM

La meua xiqueta és l'ama
de l'asfalt i del carrer.
No té pares ni té casa,
només fam i por i fred.
La meua xiqueta es passa
tot el dia en el taller,
treballant com una esclava
per als rics de l'Occident.
La meua xiqueta brama
fugint sota el sol roent
-morta d'espant i de gana-
d'una guerra que no entén.

La meua xiqueta xafa
jugant i sense voler
una mina que, amagada,
li sega de colp els peus.
La meua xiqueta clama
des de tots els continents
justícia que acabe amb tanta
misèria i tant de patiment

Agraïments

El passat dia 5 de març a l´Ecola d´Adults d´Albal (entitat patrocinadora) i amb el recolzament de l´ajuntament de la localitat, apostant per la cultura poètica, va tindre lloc el recital de poesia que amb motiu del dia de la dona treballadora va realitzar esta associació.
Des d´este escrit per part de tota l´associació volem fer una menció especial a l´Escola d´Adults d´Albal per la seua ajuda i colaboració, sense la qual no podriem portar endavant els nostres objetius.
Agraïment també al mestre Vicent Camps que en tanta cura prepara i ens prepara per a cadascun dels recitals que fem.
També donar les gràcies a eixe públic, a totes les persones que ens acompanyen en cada acte, i que tan bona resposta ens donen sempre.
I per a les recitadores i els recitadors, la més sincera enhorabona, pense que tots estiguerem a l´altura que ens pertoca, i com va dir Vicent Camps, ja hem assolita un bon nivell. Un recod especial també a les recitadores i els recitadors que per un motiu o un altre no pogueren estar allí amb nosaltres.
Tot i això esperem que el proper recital siga encara més bó i per supost els invitem i desitgem que ens continuen acompanyant.
Salutacions