dissabte, 16 de maig del 2009

Poesia 9:LA BALENA I EL TRANSATLÀNTIC

Comentari de Vicent Camps

Anem ara amb la crítica intel.ligent de Josep-Vicent Marqués, farcida d’humor i mala llet; ell solia posar en boca d’animals o vegetals, el que a sovint ens passa als humans, doncs bé en esta ocasió, ens va a parlar d’una conversa entre un animal (una balena) i un artefacte (un transatlàntic)…pareixien enamorats però en el moment la balena, vol ser igual que el transatlàntic…per a éste tot fa aigua…mai millor dit
Ens recita esta simpàtica història…SOLE ALARES

LA BALENA I EL TRANSATLÀNTIC de J.V. Marqués
Una balena femella es va enamorar d'un transatlàntici sovint l'acompanyava unes dotzenes de milles. El transatlàntic es deixava voler. Tu què ets - va preguntar un dia la balena -, xic o xica? - Xic, mascle. Em sembla evident. (va dir el transatlàntic) - No tan evident. Per exemple, no és evident que jo siga un mamífer.A més, tu ets una cosa, un artefacte,i no tinc clar que els artefactes tinguen sexe. (digué la balena). Oh! és ridícul - va dir el transatlàntic-.No tens més que mirar-me.Sóc gran, ràpid, poderós, important.Sóc mascle. -Jo podria dir el mateix i sóc femella. (digué la balena) -Oh! quin fàstic! tan bonica com em semblavesi has de dir aquestes coses...!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

comentarios