Poesia 18: A ISABEL

Comentari de Vicent Camps

Anem ara, amb un poema escrit per VICENT ANDRÉS ESTELLÉS, pensant en la seua dona, ISABEL, la seua companya, la que recorregué el nostre país amb ell, la mare dels seus fills…la que un dia de l’any 1948 es va fotografiar amb el poeta…i mentre el poeta mira eixa fotografia, van acudint al seu cap, els records, les sensacions … esta vesprada ens les farà sentir una a una RAMON MARÍ

A ISABEL de Vicent Andrés Estellés

He aixecat, mentre escrivia, el cap
i amb ulls cansats de la cal-ligrafia
he vist enllà, damunt d’una tauleta
que hi ha al racó del nostre menjador,
entre papers i llibres que m’estime,
com un ocell de ritme popular,
com un gresol, una fotografia
de fa mil anys o de fa quatre dies:

tu i jo, Isabel, feliços d’un amor,
i mes enllà les Sitges del meu poble.

La veig sovint i et recorde moltíssim,
el cos esvelt, com un cànter de Nàquera
i un breu ocell de tristesa als teus ulls.

M’ha ajudat molt, de nit, mentre escrivia
entre papers i fortuïtes síl.labes.
Com qui, a la nit, intenta orientar-se
amb mans,amb ulls,jo t’evoque i et mire
aquell instant de l’any 48.

Tú vares fer que cregués altre cop
i m’has donat la teu companyia,
el teu discret silenci, el teu ajut.
Aquesta nit t’he mirat novament.

Et tinc i et veig com et veié el meu cor
el dia aquell de la fotografia.
Dorms, ara, al llit, i dormen els teus fills.

En aquest gran silenci de la casa
jo et vull deixar, amant, amats per sempre,
un ram convuls de síl.labes de vidre.

Al dematí potser et floriran
entre les mans de timidesa invicta,
i volaran des d’ell brisa i colomes

Creix el mural de calç i de coets,
amb claredats i explosions de mar,
per un amor que se’ns duu plegats.

Secret amor, estendart lluminós,
barres de sang sobre un blac intocable,
aquest amor salvatge d’un país
que havem creuat, estimant-nos moltísim,
des d’Alacant a Castelló, amb els ulls
plens d’una llum, una gota de llum.

Dic el teu nom en aquest punt mateix.

Dic Isabel i canten els canyars
i pels carrers diversos de València
passen amants que es besen a la boca,
amb molt d’amor presos per la cintura,
atarantats d’una olor de gesmils.

Dic el teu nom i amb casta reverència
el posaré en un pitxer amb aigua.

Dic Isabel i seguesc el camí.