diumenge, 6 de setembre del 2009

Poesia 19: ELS COCODRILS

Comentari de Vicent Camps
Un altra prosa poètica de Josep-Vicent Marqués, esta vegada posarà en boca de dos cocodrils, una conversa destrellatada, però que tanca darrere, un món farcit de desigualtats, entre sexes…el nostre

Els farà arribar esta història, Mª JOSÉ FORTEA

COCODRILS de J.V.Marqués
Eren dos cocodrils, cocodril i cocodrila,
cultes i ben informats que vivien en un zoo.


Un dia tingueren una típica baralla d´enamorats:


que si has mirat massa el caimà,
que si tens la cara més dura que el formigó armat


Aleshores tots dos començaren a plorar.


-Això són llàgrimes de cocodril
-va dir ella, posant en dubte la sinceritat dels seus sentiments-


- I les de cocodrila, què? – va dir ell


- Les de cocodrila són llàgrimes sinceres.
són les llàgrimes de cocodril les que són falses
de les de cocodrila ningú no ha dit mai res.


- Dona –digue el cocodril-
- Ja és sabut que si es diu cocodril vol dir cocodril i cocodrila.
I si no, pregunta-li demà al veterinari quan vinga.


-Millor m´esperaré a despús demà
que és la veterinària qui ve....

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

comentarios