Comentari fet per: Vicent Camps
Ens reunírem el 5 de març de 2009 a l’Escola Permanent d’Adults d’Albal, esta vegada, per tal de recordar el DIA DE LA DONA TREBALLADORA, amb un recital que esperàvem, resultara crític i alhora esperançador…davant de tanta injustícia com hi ha, encara i per desgràcia, al voltant de la vida de moltes dones.
Ja va quedant llunyà el primer taller/recital que vàrem oferir l’any 2007, i ara ens tornem a reunir una altra vegada, professors de l’escola, alumnes, familiars, amics … esperant que la paraula poètica plenara aquell espai, que al llarg d’una hora tinguérem dret a sentir-nos tendres, rebels, romàntics o critics…o tot alhora, mitjançant la poesia.
Els recitadors des d’antic, han dut la paraula a la comunitat, sovint acompanyada de música...eixa paraula, de vegades s’escolta simplement,
d’altres vegades a més d’escoltar-la i disfrutar-la;
s’interioritza i es converteix en part important de la vida diaria.
Jo, ja fa molt de temps, que vaig quedar tocat per eixa paraula poètica, irremediablement… i també fa ja molts anys que vaig invitant a qui m’escolta, a formar part d’eixa minoria, tendra però rebel, romàntica però lluitadora, d’eixa minoria de la que aquesta vesprada ací, asseguts, en les primeres files tenim una mostra ben aclaridora…
Estic molt satisfet, d’haver contribuit amb el meu treball, a plantar en estos amics i amigues de l’escola d’alumnes d’Albal, la llavoreta de la poesia recitada…però estic més satisfet encara, de veure el nivell que han assolit els companys de Paraules al Vent, i del qual vostés van a ser testics privilegiats dins d’uns moments…
Estos recitadors i recitadores, tal vegada sense saber-ho, però estan quasi preparats per a volar sols, i l’últim recital que oferirem el trimestre que vé, així haurà de ser …volem que este últim recital siga producte de l’activitat sorgida del que s’anomena un CLUB DE LECTURA POÈTICA, és a dir de la lectura del mateix llibre de poesia, del que després prepararem el recital…Club de Lectura Poètica al que des d’ací volem convidar-los a formar part…
Però això està per vindre, ara a disfrutar del recital, cada setmana publicarem un poema dels que recitarem eixe dia perquè done joc a comentar-lo, un recital per tal de recordar EL DIA DE LA DONA TREBALLADORA, dins i fora de casa, i la majoria de les vegades en els dos llocs a l’hora…
Volem iniciar en dos clams, dos crits , dos maneres de veure una mateixa situació a través de la poesía, la primera realista, amarga, trista…serà la d’una xiqueta com hi ha tantes al món, lamentablement…explotades, violades, sense infància ni pervindre, com cal…mitjançant els versos de Marc Granell;
Ja va quedant llunyà el primer taller/recital que vàrem oferir l’any 2007, i ara ens tornem a reunir una altra vegada, professors de l’escola, alumnes, familiars, amics … esperant que la paraula poètica plenara aquell espai, que al llarg d’una hora tinguérem dret a sentir-nos tendres, rebels, romàntics o critics…o tot alhora, mitjançant la poesia.
Els recitadors des d’antic, han dut la paraula a la comunitat, sovint acompanyada de música...eixa paraula, de vegades s’escolta simplement,
d’altres vegades a més d’escoltar-la i disfrutar-la;
s’interioritza i es converteix en part important de la vida diaria.
Jo, ja fa molt de temps, que vaig quedar tocat per eixa paraula poètica, irremediablement… i també fa ja molts anys que vaig invitant a qui m’escolta, a formar part d’eixa minoria, tendra però rebel, romàntica però lluitadora, d’eixa minoria de la que aquesta vesprada ací, asseguts, en les primeres files tenim una mostra ben aclaridora…
Estic molt satisfet, d’haver contribuit amb el meu treball, a plantar en estos amics i amigues de l’escola d’alumnes d’Albal, la llavoreta de la poesia recitada…però estic més satisfet encara, de veure el nivell que han assolit els companys de Paraules al Vent, i del qual vostés van a ser testics privilegiats dins d’uns moments…
Estos recitadors i recitadores, tal vegada sense saber-ho, però estan quasi preparats per a volar sols, i l’últim recital que oferirem el trimestre que vé, així haurà de ser …volem que este últim recital siga producte de l’activitat sorgida del que s’anomena un CLUB DE LECTURA POÈTICA, és a dir de la lectura del mateix llibre de poesia, del que després prepararem el recital…Club de Lectura Poètica al que des d’ací volem convidar-los a formar part…
Però això està per vindre, ara a disfrutar del recital, cada setmana publicarem un poema dels que recitarem eixe dia perquè done joc a comentar-lo, un recital per tal de recordar EL DIA DE LA DONA TREBALLADORA, dins i fora de casa, i la majoria de les vegades en els dos llocs a l’hora…
Volem iniciar en dos clams, dos crits , dos maneres de veure una mateixa situació a través de la poesía, la primera realista, amarga, trista…serà la d’una xiqueta com hi ha tantes al món, lamentablement…explotades, violades, sense infància ni pervindre, com cal…mitjançant els versos de Marc Granell;
la segona a càrrec de Gloria Fuertes, esperançada, irònica, sommiadora…
Presentem el primer el poema CANÇÓ DE BRESSOL PER A DESPERTAR CONSCIÈNCIES de Marc Granell, va ser intepretat per PEPITA GUILLEM
La meua xiqueta és l'ama
de l'asfalt i del carrer.
No té pares ni té casa,
només fam i por i fred.
La meua xiqueta es passa
tot el dia en el taller,
treballant com una esclava
per als rics de l'Occident.
La meua xiqueta brama
fugint sota el sol roent
-morta d'espant i de gana-
d'una guerra que no entén.
La meua xiqueta xafa
jugant i sense voler
una mina que, amagada,
li sega de colp els peus.
La meua xiqueta clama
des de tots els continents
justícia que acabe amb tanta
misèria i tant de patiment
Vos deixe una versió de la cançó de bressol popular, en la que es va inspirar Marc Granell, per tal de fer la seua "Cançó de bressol per a despertar consciències"; també Vicent Andrés Estellés va construir un poema inspirat en la cançó de bressol, pensant en la seua primera xiqueta que va morir quan tenia molt poqueta edat; a continuació el teniu, segons em va dir en una ocasió la viuda d'Estellés era el seu poema preferit:
ResponEliminaVERSIÓ POPULAR:
Ouo "xiquet"
s'ha caigut un baquet
s'ha trencat una cameta
s'ha trencat un bracet
Tomaqueta i pimentó
tomaqueta i cansalada
a les dones xocolata
i per als hòmens un bastó
La meua xiqueta és "l'ama"
del corral i del carrer
de la llimera, de la parra
i de la flor del taronger
La meua xiqueta és la senyora
el seu avi la vol molt
i li fará una cassoleta
planeta d'arrós al forn.
CANÇÓ DE BRESSOL DE V.A.ESTELLÉS
Jo tinc una Mort petita,
meua i ben meua només.
Com jo la nodresc a ella,
ella em nodreix igualment.
Jo tinc una Mort petita
que trau els peus dels bolquers.
Només tinc la meua Mort
i no necessite res.
Jo tinc una Mort petita,
i és, d'allò meu, el més meu.
Molt més meua que la vida,
amb mi va i amb mi se'n ve.
És la meua ama, i és l'ama
del corral i del carrer
de la llimera i la parra
i la flor del taronger.
!salut i poesia! amics