Comentari fet per Vicent Camps
El cantautor canari, Pedro Guerra, ha tret fa ben poc un disc, dedicat monogràficament a la dona, a visions diferents de veure, la violència de gènere, a través d’un poema, d’una cançó. La nostra companya Ade, em va fer partícep d’aquestos textos que jo desconeixia, i hem treballat algun en el recital, perqué ho mereix la seua qualitat, i ho reclama la nostra realitat… El que escoltaran a continuació, està plenet de tendresa i esperança, porta per títol NIÑA i el recitarà
SOLE ALARES…
NIÑA de Pedro Guerra
Quizá te busquen porque naciste,
Quizá te busquen porque naciste,
quizá te midan por mujer,
quizá te acosen porque creciste,
quizá te odien por mujer,
pero no dejesde ser la niña que abraza todo lo que hay en si,
pero no dejes de ver el mundocomo un espacio por compartir.
Quizá te insulten,quizá no nazcas,quizá te anulen por mujer,
quizá no lleguesa ser tú misma,
quizá te empujen por mujer,
pero no dejes de ser la niña que abraza todo lo que hay en si,
pero no dejes de ver el mundo como un espacio por compartir.
Crec que en molts poemes es fa referencia a no abandonar, oblidar a la xiqueta o xiquet que cadascú és.
ResponEliminaMalgrat tot lo que vivim que no es decidit i que mos va fent persones, i que moltes vegades es injust, i mos fa desconfiar.
El poder traure lo que está en lo mes interior d'un mateix, lo que cadascú ha sigut al començar a viure... la mirada de sorpresa, la capacitat d'ilusiò, l'esperança en un mon mes just...es una gran ajuda per seguir vivint i tirar endavant.
Bon día.
Xelo
Pense que la figura de no abandonar a la xiqueta o xiquet que dugem dins, en poesia, es repeteix tant, degut a la molta sensibilitat de qui escriu, qui recita, o qui s'aproxima, a este món farcit de sentiments, que en definitiva és la poesia. Retrobar eixe lloc perdut de la infància, és una asignatura pendent de les ments sensibles.
ResponElimina