Comentaris: Vicent Camps
Pensant encara en el poema anterior, en eixa xiqueta a la que li demanem que no deixe de ser-ho, cal que l’ajudem, cal que els que ja estem en el camí, li marquem dreçeres per les que arribar al destí, amb dignitat…això és el que ens diu Lluís LLach en el poema següent, NO ABARATEIXES ELS SOMNIS….l’interpretarà CARME CHILET
NO ABARATEIXES de Lluís LLach
No abarateixes el somni
res més que aixó tinc per dir-te, si vols
no abarateixes el somni
que és com l’estel que hi ha al fons del camí.
I si cal, refarem tots els signes
d’un present tan difícil i esquerp
però no abarateixes el teu somni mai més.
Que ens han fet preu per viure
i el viure a voltes té el preu de dir prou.
Prou de renúncies mediocres
que no ens permeten la história dempeus.
I si cal conviurem la misèria
pero ha de ser sense engany, dignament,
prou d’amenaces innobles
amb la fam i el tronar dels canóns.
No abarateixes el somni,
el teu estel que hi ha al fons del camí,
no abarateixes el somni
o et donaràs per menyspreu tú mateix.
NO ABARATEIXES de Lluís LLach
No abarateixes el somni
res més que aixó tinc per dir-te, si vols
no abarateixes el somni
que és com l’estel que hi ha al fons del camí.
I si cal, refarem tots els signes
d’un present tan difícil i esquerp
però no abarateixes el teu somni mai més.
Que ens han fet preu per viure
i el viure a voltes té el preu de dir prou.
Prou de renúncies mediocres
que no ens permeten la história dempeus.
I si cal conviurem la misèria
pero ha de ser sense engany, dignament,
prou d’amenaces innobles
amb la fam i el tronar dels canóns.
No abarateixes el somni,
el teu estel que hi ha al fons del camí,
no abarateixes el somni
o et donaràs per menyspreu tú mateix.
"...que ens han fet preu per viure, i el viure a voltes té el preu de dir prou..." quin joc de paraules amb més sentit, pense que són uns versos per tal de mastegar-los a poc a poc i pensar en quantes ocasions de la nostra vida nosaltres diguem "prou". Recitar este poema és , al meu parer, despullar-se i rebelar-se contra allò establert, és un exercici de defensa pròpia dita en veu alta, davant la injusticia, que de vegades està molt bé posar en pràctica.
ResponEliminaQué difícil es dir prou, quin preu mes gran a menut.
ResponEliminaPero que be el poder fer-ho. Qué be poder respetarse un mateix.
A mi em toquen estos ultims versos:
"...no abarateixes el somni
o et donaràs per menyspreu tú mateix."
Bon día.
Xelo