De vegades els relats, són pura poesia, este, ho és. Una mare, aconsella a un fill per tal de conservar l’amistat… AMB LES MANS OBERTES…recita: AMPARO ASUNCIÓN
AMB LES MANS OBERTES relat anònim
Diu que un xiquet de tretze anys
passejava per la platja amb la seua mare.
Hi va haver un moment
en què se la va mirar amb insistència i li va pregunar:
Mare, què puc fer per conservar un amic
que he tingut molta sort de trobar?
La mare va pensar uns moments,
es va ajupir i va recollir dos grapats d’arena.
Amb els dos palmells oberts cap amunt,
va prémer amb força una de les mans:
l’arena es va escapar entre els dits.
I com més premia el puny, més s’escapava l’arena.
En canvi, va mantenir ben oberta l’altra mà:
allí va restar intacta l’arena que havia recollit.
El xiquet va observar meravellat l’exemple de la mare, entenent que només amb obertura i llibertat
es pot mantenir una amistat,
i que intentar retenir-la o mantenir-la tancada
significa perdre-la.
AMB LES MANS OBERTES relat anònim
Diu que un xiquet de tretze anys
passejava per la platja amb la seua mare.
Hi va haver un moment
en què se la va mirar amb insistència i li va pregunar:
Mare, què puc fer per conservar un amic
que he tingut molta sort de trobar?
La mare va pensar uns moments,
es va ajupir i va recollir dos grapats d’arena.
Amb els dos palmells oberts cap amunt,
va prémer amb força una de les mans:
l’arena es va escapar entre els dits.
I com més premia el puny, més s’escapava l’arena.
En canvi, va mantenir ben oberta l’altra mà:
allí va restar intacta l’arena que havia recollit.
El xiquet va observar meravellat l’exemple de la mare, entenent que només amb obertura i llibertat
es pot mantenir una amistat,
i que intentar retenir-la o mantenir-la tancada
significa perdre-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
comentarios